1 v. intr. Fer crits.
llançar un crit
fer un crit
fer cridòria
cridar a plens pulmons
escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones.
bagolar
esgargamellar-se, cridar en parlar.
esgolar-se, íd.
escarcanyar-se, íd.
escanyar-se, íd.
esbelegar-se, íd. (Alc.)
esgaripar, fer esgarips o xiscles.
esgaldinyar, íd.
prorrompre en crits
aücar, fer aücs o cridòria.
baladrejar, cridar esvalotant.
xisclar, parlar amb xisclets.
gatzarejar, fer cridòria.
gallejar, cridar amb amenaces.
carinar, cridar estridentment.
esvalotar
tabalejar
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola.
vociferar, parlar a grans crits.
rugir, parlar cridant amb ràbia.
clamar
clamorejar
bramar, cridar fort (per ext.).
alçar el diapasó, alçar la veu.
moure fressa
Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar.
2 → protestar, reclamar.
3 Fer crits, un animal.
bramar (ase)
bramular, braolar o mugir (bou i afins)
rugir i, per ext., bramar (el lleó)
udolar (llop i afins)
renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall)
belar o begallar (ovelles, cabres)
esbiegar (cabres)
cloquejar o escatainar (gallines)
miolar (gat)
bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos)
esbramegar (l'os)
esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata)
reputegar (el senglar. Alc.)
raucar (la granota)
clacar (l'oca)
grunyir o gardenyar (el porc, la truja)
grallar (el corb, la gralla)
cuclejar (la cucala o cornella)
esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.)
xericar (els ocells petits)
xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
garrular, íd.
piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina)
4 v. tr. Invitar algú a venir.
convocar, cridar a una reunió.
evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer.
citar (→)
invitar a venir (o a anar)
xiular, cridar algú amb un xiulet.
apellar, cridar un animal. Apella el gos.
clamar, cridar l'aviram.
reclamar, cridar un ocell.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
